La bici viu un boom a Barcelona gràcies a la xarxa de carrils bici.

D’aquesta manera, no és estrany que l'ús de la bici hagi augmentat un 50% des de 2015, tot i que segueix representant només un 2% dels desplaçaments. Segons l'Ajuntament, el 99% de la població de Barcelona té a menys de 150 metres de casa seva alguna instal·lació relacionada amb l’ús de la bicicleta, com carrils bici, vies clicables o el “bicing”. Llavors, perquè no utilitzem més la bici com a mitjà de transport habitual?

Segons l'últim baròmetre de la Bicicleta, el 75% de les llars a Espanya té una bici, fet que representa una mitja d’1,9 de bicicletes per casa. Prenent la opinió dels ciutadans, estem convençuts que pedalejant millorem la nostra salut (30%), fem esport (27%), contribuïm a millorar el medi ambient (17%) i és una bona manera de desplaçar-nos.

Malgrat això, entre els motius per no utilitzar la bici que tenim aparcada al garatge destaquen el fet de preferir anar en transport públic o particular, la falta de temps, motius de salut, l'excés de trànsit o la por. Les xifres mostren que el clima o l'orografia només influeix un 1%.

Barcelona mira a Copenhague

Barcelona mira a Copenhague

Barcelona vol agafar com a model a ciutats europees com Copenhaguen o Àmsterdam. Els habitants de la capital danesa pedalegen cada dia 1.340.000 kilòmetres, fet que suposa que el 62% de la població de la ciutat va amb bici de casa a la feina. Així, 9 de cada 10 habitants de Copenhaguen té bicicleta, mentre que només 4 de cada 10 tenen cotxe.
La nostra ciutat encara té un llarg camí per recórrer fins a arribar a aquestes dades, tot i que les polítiques de l'Ajuntament van en aquesta direcció, gràcies a l'assessorament del projecte “Copenhagenize”.

El seu artífex, Mikael Colville-Andersen, fa una dècada que dóna respostes a la gran pregunta: Com crear espais urbans més habitables, més sostenibles i més saludables? Podem donar prioritat als vianants i ciclistes treien espai al cotxe?
Seguint la tesi danesa, la ciutat ha d'estar pensada per a ciclistes i vianants.
En conseqüència, Copenhaguen ha posat barreres als cotxes, ha ofert facilitats pels ciclistes i ha convidat a caminar per la ciutat als ciutadans.

Segons “Copenhagenize”, Barcelona ha comès l'error de crear carrils bici a les voreres, el que ha generat multitud de conflictes entre vianants i ciclistes, i algun accident. També han resultat problemàtics els carrils de doble direcció, que impliquen la circulació de bicicletes en sentit contrari a la marxa. És en aquests carrils on s'han originat la majoria de situacions conflictives.

Això ha originat que l'Ajuntament es posi en marxa, fent que el segon projecte de carrils aprovat l'any 2019 tingui previst solucionar aquests problemes reduint al mínim els carrils bici a les voreres i modificant els de doble sentit únic per evitar accidents. També s'han previst actuacions per millorar la seguretat en els encreuaments, així com també millorar la connectivitat entre carrils.

No obstant, un dels factors que ens frenen a l'hora d'utilitzar la bicicleta per anar a la feina o a la universitat és la seguretat. La solució d'aparcament segur de “vadeBike” ofereix resposta a aquesta demanda dels ciclistes urbans.

Ara ja podem aparcar la nostra bici sense carregar cadenes i guardar el casc amb tranquil·litat, sabent que no tindrem cap ensurt quan anem a recollir-la. Malgrat tot, encara sóm lluny d’aconseguir una ciutat “bike friendly” com Copenhaguen, amb baranes per recolzar-se als semàfors o papereres inclinades pels ciclistes.
Segons estudis de consultories estrangeres, Barcelona és una de les millors capitals d'Europa per viure. Tenim el clima, la geografia i un disseny urbà immillorable. Si aconseguim pacificar el trànsit i millorar la qualitat de l'aire, estarem ben encaminats per convertir la nostra ciutat en una de les millors del món. L'Ajuntament s'ha posat les piles per aconseguir-ho.

Ho farem també nosaltres aparcant la moto i el cotxe i utilitzant la bici com a mitjà de transport habitual?